Hª Contemporània / Narcís Roca

De la masia de “La Capella” al balneari hotel “La Capella”. Recull històric

ANTECEDENTS
L’origen de l’Hotel La Capella cal buscar-lo en la Llei de desamortització de Mendizábal, any 1.836. El seu objectiu: desposseir de les seves pertinences a les ordres religioses mitjançant nacionalització dels seus béns, vendre’ls en pública subhasta als petits agricultors per tal de dinamitzar l’economia agrícola del país, reducció del deute públic i proporcionar a l’Estat mitjans econòmics amb els quals finançar la guerra civil contra els carlins. Els més de 70 monjos del Monestir de Poblet van haver d’emprendre la fugida forçosa. Això va provocar el saqueig i destrucció del Monestir que es perllongarien fins 1.930, moment d’inici de les obres de restauració del conjunt.

Família Torrens Carreras. Foto: de l'autor.

Família Torrens Carreras. Foto: de l’autor.

El Monestir de Poblet per tant fou nacionalitzat i per tant va quedar propietat de l’Estat. Les finques confrontants amb el monestir van ser objecte de subhasta pública tal com preveia el referit decret de desamortització. El 1930 D. Eduard Toda, client de “la Capella” i el seu amic l’Antoni Torrens, veient els desastres que certs “turistes” feien arrencant pedres i escultures del monestir, van fer els tràmits perquè el Monestir fos reconstruït. Els anys anàrquics i la guerra civil vant interrompre tota possibilitat de reconstrucció. Novament el 1940 altre cop D. Eduard Toda, director de l’Escola de Bibliotecaris de Barcelona i l’Antoni Torrens (alcalde de l’Espluga) varen reprendre els tràmits i van aconseguir retornar el Monestir a l’orde del Cister a condició que aquests el vigilessin i poc a poc col·laboressin a la reconstrucció. Així van arribar a “La Capella” 4 o 5 monjos polonesos i italians. Un d’ells era el pare Stanislao. Ho recorda molt bé Mª Vicenta Verdaguer Torrens, diu que: “seria sobre el 1945 quan vam passar una llarga temporada a “La Capella” esperant el naixement del meu germà Segis i assistim a l’enterrament del primer monjo – un d’aquests estrangers – que va morir i va ser enterrat al claustre de cloenda actual. Nosaltres jugàvem, diu, a cuc i amagar entre esbarzers del monestir i els monjos estaven a “La Capella” al principi, després es va consagrar la sagristia del monestir i durant diversos anys hi anàvem a missa ja que a l’església seguien els treballs lentament però no s’oficiava”.

ELS ORÍGENS
La masia de “La Capella” va ser per tant objecte de subhasta pública. L’adjudicació va recaure en la família Gili originària del poble de Tarrés. Eren fabricants de rajoles de fang i teules, negoci que van continuar en la seva nova propietat: la masia de “La Capella”. Com que no hi havia missa al Monestir abandonat, a “La Capella” cada diumenge hi pujava un capellà per dir una missa, de manera que els de les masies podien anar a missa sense necessitat de desplaçar-se a Vimbodí o a l’Espluga. Els Gili, aviat es van veure obligats a deixar la seva activitat a “La Capella” a causa de la configuració geològica del terreny. Els calia transportar des de lluny la matèria primera per a la seva indústria. La terra va ser llavors convertida en hort. La seva propietària Llúcia Gili Tous contreu matrimoni amb Antoni Torrens Girona. Els Torrens eren transportistes a Reus i Saragossa a través dels camins reals. La seva activitat la duien a terme amb tartanes i carruatges carregats de mercaderies i persones, a més comerciaven amb vi que també transportaven a altres mercats i tenien un hostal prop de l’Espluga, al nivell del camí reial “Tarragona-San Sebastià” per a hostatge, per descans dels passatgers i canvi de cavalls.

Vista exterior amb Poblet al fons. Foto: de l'autor.

Vista exterior amb Poblet al fons. Foto: de l’autor.

Passeig i capella de l'Hotel. Foto: de l'autor.

Passeig i capella de l’Hotel. Foto: de l’autor.

El temps passa i l’automòbil arriba i el tren també, això fa que l’hostal deixi de tenir interés i es converteixi sols com a residencia dels “masovers” que es cuiden de les terres cultivades de la família Torrens-Gili. L’Antoni Torrens amb la seva Muller, la Llúcia Gili (que ja no fan rajoles) viuen a la masia de “La Capella” i fou en aquells temps que l’aigua ferrosa adquirí gran prestigi curatiu. “La Capella” disposava d’una font d’aquestes característiques. La gent que començava a voler estiuejar buscant un lloc sa i amb bones aigües va començar a acudir a la masia. La família Torrens-Gili els proporcionava habitació amb dret a cuina i procuraven la venda dels seus productes hortícoles i altres, que els seus clients anaven necessitant durant les estades. Així fou com l’antiga masia de “La Capella” es va anar transformant, i el que va ser al principi una cuina i uns serveis comuns van acabar en onze estades independents amb els seus propis serveis.

LA FAMÍLIA
El matrimoni Antoni Torrens Girona i Llúcia Gili Tous, va tenir cinc fills: Antoni, Pepito, Trini, Marcel·lí i Isidre. Seguint la tradició, el seu hereu seria l’Antoni, el primer fill home de la família. El seu desig era que l’Antoni es casés amb una “pubilla” i així fer casa gran i continuar amb el negoci. En aquells moments era costum per part dels pares concertar el matrimoni dels fills, buscant per a ells l’esposa més adequada i més convenient per a la bona marxa de la família. Però l’Antoni es va enamorar de la Maria Carreras Montserrat, filla de “Cal Tibau de l’Espluga” treballadors al Castellfollit, prop de Poblet també, una jove bonica, treballadora i llesta, però de classe humil. L’Antoni i la Llúcia no van acceptar la decisió del seu fill Antoni de casar-se amb la Maria i van amenaçar amb desheretar-lo si es casava amb ella.

L’Antoni i la Maria sabien bé el que volien. Deixen la masia, es traslladen a viure a Barcelona amb les mans a la butxaca i es casen. No tenen por de trobar-se sols i pobres. Un amic de la família, client de “La Capella”, els ajuda econòmicament i amb bons consells a Barcelona. Es tracta del Sr. Moliner, personatge ric del barri jueu de Barcelona (Gràcia i Sant Gervasi). El Sr. Moliner era propietari de moltes cases i fou qui els va llogar a l’Antoni i la Maria la casa de la Plaça Llibertat amb una botiga als baixos, davant mateix del mercat. L’Antoni s’estableix com a comerciant de grans a l’engròs. Tots els matins acudia l’Antoni al Mercat del Born amb el seu carro i cavalls per comprar grans per així distribuir-los entre els petits comerciants de Barcelona sense descuidar la botiga que tenia la seva esposa Maria als baixos de la casa. La Maria ven llegums secs i cuits i gra en general. El negoci els va funcionar raonablement bé.

L’Antoni Torrens Gili i la Maria Carreras Montserrat van tenir a Barcelona cinc fills: Casimir, Maria, Antoni, Ramona i Lola. L’Antoni pare era gran aficionat a la música i a falta de diners trova la possibilitat de fer-se de la “claca” del Liceu i així, sense pagar, cada vespre durant tota la temporada d’òpera assisteix a tots els espectacles amb gran fruisó. Els dos fills grans seus canten al Orfeó Català.

Mentrestant, el Balneari de la masia “La Capella” seguia guanyant clients que buscaven les saludables aigües de l’entorn i el bon servei que rebien.
Quan l’Antoni Torrens Girona es va posar malalt al Balneari, demana que vingui el seu fill de Barcelona. Fan les paus i l‘hereu torna a ser l’Antoni Torrens Gili, amb l’enuig del seu germà Pepito que s’havia imaginat que ell seria l’hereu de “La Capella”. Pepito va anar a fer les amèriques a l’Argentina o a Veneçuela. Mai va tornar. Sembla que va fer bona fortuna per aquelles terres. El seu germà Marcel·lí, també descontent i enfadat tot i que va ser el tercer dels cinc germans, es queda a l’Espluga tot fent de pagès.
Després de tot, l’Isidre va ser l’únic que no es va prendre malament el nomenament de l’Antoni com hereu de “La Capella”. Va aprendre l’ofici de pastisser i va anar a viure a Logroño. Amb certa freqüència apareixia per “La Capella”. Fou aleshores quan va ensenyar les seves habilitats professionals de pastisser en l’elaboració de pastissos i braços de gitano.

Així que a la mort de l’Antoni Torrens Girona, el seu fill Antoni Torrens Gili, la seva dona Maria Carreras Montserrat i els seus cinc fills Casimir, Maria, Antoni, Ramona i Lola es traslladen tots a la masia “La Capella” tancant els negocis que tenien establerts a Barcelona.

TRANSFORMACIÓ DE LA MASIA EN HOTEL
Una vegada instal·lada tota la família Torrens-Carreras a “La Capella”, decideixen fer grans canvis. Van començar per transformar l’antic hort en jardí on van ser plantats tres cedres del Líban i moltes plantes i flors. Son ells qui converteixen la masia en varies dependències amb cuines i serveis. Uns anys després construeixen el “Gran Hotel La Capella”. És així com era nomenant. El projecte de l’hotel fou dissenyat pel Sr. Moliner, la mateixa persona que els havia ajudat des del primer moment de la seva estada a Barcelona. Van construir des la carretera, un garatge i l’edifici de tres plantes fins la pared de la capella.
A 1950 l’Antoni Torrens Gili mori i deixant la seva Muller, la Maria Carreras com hereva universal perquè quan es varen casar, contra la voluntat dels pares, l’Antoni va fer capítols matrimonials així.
Aleshores, la segona part del balneari fou construïda doncs per la mestressa, la Maria Carreras Montserrat després de la mort del seu marit l’Antoni Torrens Gili. Concretament aquesta segona ampliació va quedar enganxada a la construcció anterior. La cuina es converteix en saló i es va fer una nova cuina molt mes gran i amb comunicació amb el menjador, el rebost i la sala d’estar de la família. Les habitacions noves amb el seu bany van ser molt ben rebudes per l’habitual clientela. Es van fer millores a la Font de Montserrat i en el garatge. Es va construir una pista de patinatge i un frontó junt al jardí. Es van instal·lar les primeres màquines pel rentat de la roba i una gran cambra frigorífica amb congeladors inclosos.

This slideshow requires JavaScript.

Uns cinc anys després d’acabades les obres, la Maria Carreras Montserrat, vídua de l’Antoni Torrens Girona compleix els seus 75 anys. Està en plena forma i ha oblidat que tretze anys abans havia tingut una angina de pit… i un bon dia té una altra. Tots es mobilitzen. Arriba el Dr. Estopà de Lleida, molt bon amic de la família. Es va fer tot el possible però és la seva hora.
“La Capella” passa a ser copropietat dels quatre fills, la Maria, l’Antoni, la Ramona i la Lola Torrens Carreras, atès que el Casimir, el germà gran que era metge dels Omells de Na Gaia, fou assassinat durant la guerra civil.

Arribat el moment de la jubilació dels quatre germans que estaven al davant de l’hotel, cap dels seus fills pot dedicar-se a l’hostaleria, tots són professionals en les seves respectives activitats. Per aquest motiu, decideixen unànimement posar a la venda el Balneari Hotel La Capella.

Avui dia els 4 germans Torrens Carreras són morts.

Van ser més de 100 anys de servei a milers i milers de famílies que van optar per estades, casaments, celebracions, convivència en aquest lloc incomparable.

NOTA FINAL
L’anecdotari i el dia a dia serien llargs i possiblement discriminatoris. L’oblit dels anys també impedeix un recull dels fets transcendents, familiarment parlant, que van tenir lloc a “La Capella”. És per això, que queda totalment oberta aquesta ressenya a qualsevol comentari, ampliació de dades, anècdotes, històries i altres fets relacionats que, sense cap mena de dubte, poden ser molt valuosos.

AGRAÏMENT: A Maria Vicenta Verdaguer Torrens (mariavicenta.verdaguer@gmail.com). Sense la seva col·laboració aquesta ressenya no hauria sigut pas possible. Ella, que viu a Suïssa, de la família Torrens de “La Capella”, ha anat parlant durant molts anys amb les persones que podien aportar dades fefaents i que ha fet possible aquesta publicació.

fitxanarcís

About these ads

4 thoughts on “De la masia de “La Capella” al balneari hotel “La Capella”. Recull històric

    • Es tota una evoluciò, com la vida mateixa. El temps marca la pauta i els fets es van produint. M’ha agradat molt aquesta historia familiar. Vaig casar-me a Poblet i la cel.lebraciò va ser a “La Capella”. Cal dir que tot plegat va resultar perfecte i el servei del hotel, dinar inclós, inmillorables. No coneixía la història. Ha sigut molt emotiu llagir-la.

  1. Quiero felicitar desde aqui a Maria Vicenta Verdaguer TORRENS por el trabajo de recopilación y que me ha emocionado recordarme después de medio siglo de lo que fueron nuestros ratos alegres de jovenes en la capella durante una decada inolvidable entre los fifties and y sexties. Por ello que verdad el himno estudiantil ….GAUDEAMUS IGITUR JUVENES TUM SUMMUS….POST JUCUNDA….también es bonito poder contarlol

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s