Gabriel Serra / Opinió

Sobre el Mas d’en Llor(t)?

Aprofitant la notorietat que han tingut aquests dies les pintures rupestres del mas d’en Llort voldria posar sobre la taula el tema de la grafia del nom d’aquest indret de l’actual terme municipal de Montblanc.

Sembla que aquest hauria de ser un tema ja tancat i fora de qualsevol dubte. Les institucions oficials del país (Generalitat i Institut d’Estudis Catalans) van publicar l’any 2003 el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya per resoldre precisament aspectes com aquest. Com escriure correctament el noms dels llocs del país. Però en aquest cas sembla que més que aclarir el que han fet és tot el contrari: “embolicar la troca”.

Si anem a la pàgina 536, on hi ha el plànol de Montblanc, i cerquem el lloc on està situat el mas hi trobareu “mas del Llor”. Tal qual. Error al mapa? No pas. Anem a la relació de noms i apareix: “Llor, mas del edif.” A partir d’aquí cascada d’errors. L’actual CIAR, seguint el Nomenclàtor, passa a fer la nova guia on es parla del “mas d’en Llor”. El Departament de Cultura ja posa als seus cartells “mas d’en Llor”, etc. etc. Per tant, estem canviant el nom tradicional per un de refet al·legant motivacions filològiques.

Es tracta d’un greu error. La grafia correcta del lloc ha de ser mas d’en Llort (amb t final). El nom del mas, com el de la majoria de masos de la nostra comarca, es deu al cognom de la família propietària. El seu nom actual prové de la família que va habitar el mas, com a mínim, des de primers del segle XVIII i fins al 1923, any que l’edifici i les terres adjuntes van passar a mans de l’Estat espanyol.

Imatge actual del Mas restaurat. Foto: Manel Martínez

Al llarg dels segles aquesta masia, segurament medieval, ha tingut diferents denominacions lligades al cognom dels seus propietaris. A primers del segle XVIII els membres de la família Llort apareixen ja al municipi de Rojals com a regidors del llavors municipi. Un segle més tard, el 1850, habitaven el mas Josep, Pau i Joan Llort. El 1880 el propietari era Pau Llort Altès i el mas tenia finques d’una extensió total de 35 jornals de terra. El 1920 n’era propietari Josep Llort i Òdena.

Per acabar aquesta breu referència als titular trobaríem que, juntament amb unes 20 hectàrees de terreny, va ser expropiat per l’Estat espanyol l’any 1923 a Ramon Llort per un preu de 5.000 ptes. En aquells moments el mas formava part del terme municipal, avui extingit, de Rojals. Però els Llorts a Rojals no van desaparèixer amb la venda del mas. El 1939, per exemple, encara hi havia un Joan Llort Ollé residint a la població i el 1940 Josep Llort Farré, etc. etc.

Per tant, canviar ara el que ha estat habitual durant més de 300 anys és reinterpretar la història i perdre signes d’identitat. I per fer-ho calen uns arguments el suficientment coherents i de pes que en aquest cas no es donen. Perquè una cosa és treure la “h” de Montblanc i una de ben diferent dir-li Maria de Lluna a Maria de Luna (Pedrola, Saragossa, 1357-Vila-real, 1406).

Imatge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s