Alex Rebollo / Hª Contemporània

La antorcha de la civilización

Comencen a tocar un petit quartet de músics abillats de forma impecable, de lluny es comencen a escoltar els esgarips d’un xiulet que es repeteix tot barrejant-se amb la remor de gent xiuxiuejant: «Mare, ja ve! Ja ve!»; «talment sembla un monstre amb aquesta fumera que fa» i del fons del paisatge l’espessa fumera denota la posició de la locomotora que avança tot engrandint la seva imatge. «el tren, el tren ja ha arribat! Visca!» podria haver dit un home – amb el bigoti repentinat per l’ocasió – qualsevol i la gent de ben segur el seguiria «Visca! Que visqui el ferrocarril!».

Podria haver estat aquesta un racó de l’escena produïda el 15 d’abril de 1863 en una novíssima andana de la vila de Montblanc. En ella congregades les principals autoritats de la vila acompanyades de la resta dels seus convilatans participaven de l’arribada del major avenç que visqué Montblanc al llarg del segle XIX, el ferrocarril.

Foto: bitllet dels anys '30. Alex Rebollo

Foto: bitllet dels anys ’30. Alex Rebollo

L’inici del trajecte, però comença el 9 de maig de 1857 a la ciutat de Reus, indret que demanarà a la Reina Isabel l’ampliació de la línia Tarragona – Reus fins la vila de Montblanc com a pas previ per fer-la arribar fins a Lleida. L’aprovació de la possibilitat de construcció fou rebut a Reus amb grans festes, repics de campanes, gegants… Ben al contrari que a la veïna Valls que intentà, sense èxit, desterrar la idea de la línia i imposar-ne la que aniria de Tarragona a Montblanc tot passant per Vallmoll, Pla de Cabra i Barberà. No calgueren grans discursos per rebatre la idea vallenca, la pròpia geografia s’encarregà de fer veure que el pas per l’estret de la Riba era més fàcil (per molt que l’explosió fortuïta del magatzem de la pólvora, utilitzada per obrir pas a les vies, causés diversos morts). 

Tot i això, les obres quedaren inaugurades l’abril de 1858 i fins i tot reberen la visita – com no podia ser d’altra manera – de l’il·lustre reusenc el General Prim; qui posà la primera pedra del primer pont que salvava el Francolí, a la Riba.

I finalment s’arribà al dia en què – segons Ramon Cantó – a tres quarts de quatre de la tarda, el comboi provinent de la capital del Baix Camp es divisà en l’horitzó montblanquí per connectar millor la Vila Ducal amb el món que s’amagava rere la Conca estricta. Val a dir però, que no fou fins al maig quan la línia entrà plenament en ús, celebrant-se grans homenatges a Reus i amb la freqüència de tres trens per cada sentit del trajecte al dia. Amb bitllets de primera, segona i tercera classe que anaven dels 12 als 7 rals de preu.

Però no acabà aquí, pocs anys més tard el “cavall de ferro” arribarà a l’Espluga de Francolí, seguirà el seu pas per Vimbodí i Poblet acabant el 1879 arribat al seu destí lleidatà.

A partir d’aleshores, Montblanc gaudiria d’un dels motors que els canviaria la vida, facilitant-ne el transport d’aquells productes produïts així com l’arribada d’altres de forma més ràpida. A la vegada suposarà la via d’escapament de molts que veuran frustrades – per raons diverses – les seves aspiracions i deixaran enrere la terra de la Conca per endinsar-se en el frenètic ritme de les urbs, cada dia més mecanitzades. Un invent, en definitiva que marcà el demà de Montblanc: el 1919 plantejada la construcció del Celler de Viticultors, ningú dubtà en donar l’esquena a la vila per situar-ne la façana principal tot mirant els rails per poder afavorir l’exportació dels productes cap al Reus de la dita: Reus, París, Londres. Com també fou l’estació qui dinamitza els carrers Riber i Aguiló i encara més tard, el ferrocarril, fou l’aparador turístic de Montblanc al crit de les famoses: “Coques de Montblanc”.

Quin acte tant quotidià és avui el pujar a un tren i arribar a Reus, Tarragona, Barcelona… però quines cares deurien fer aquells montblanquins que 150 anys enrere veieren per primer cop la locomotora, sentiren el tràfec dels mecanismes tot ensumant el carbó que en forma de fum emergia de la màquina.

Ja ho va dir Prim en aquella visita d’obres el 1860: «Los ferro-carriles, señores, son la antorcha de la civilización»

Foto: arribada d'un tren. Extreta d'una postal 1905 - 1915.

Foto: arribada d’un tren. Extreta d’una postal 1905 – 1915.

Articles sobre el tema:

ANGUERA, Pere “La construcció del ferrocarril Reus – Montblanc – Lleida” a Aplec de Treballs 2. Montblanc: CECB, 1980.

CANTÓ, Ramon “La via fèrria al nostre terme” a Aplec de Treballs 2. Montblanc: CECB, 1980.

fitxaautorAlex

One thought on “La antorcha de la civilización

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s