Alex Rebollo / Hª Contemporània

Fora pagos! Els fets de setembre de 1893

Els fets de setembre de 1893 a Montblanc formen part d’un episodi de la nostra història que és, potser, dels més desconeguts i alhora dels menys transparents. Al llarg dels 120 anys que separen els nostres dies d’aquell estiu del 1893 s’han intentat esclarir les causes i els propis fets però encara hi ha certa nebulosa que els sobrevola i n’impedeix l’observació amb claredat.

La nit del 13 de setembre de 1893 es produïren uns aldarulls a la vila de Montblanc que acabaren amb el resultat de dos morts i diversos ferits. Aquest són els fets principals. Les causes són diverses i segons la font que es consulti, però sembla que n’hi ha en que totes les versions coincideixen.

En primer lloc hom veu l’episodi del setembre com una continuació del que es donà unes setmanes abans: el 29 d’agost el govern liberal de Sagasta amb el consentiment del seu ministre de Gràcia i Justícia acorden la supressió de 87 jutjats de primera instància a tot l’Estat, entre ells el de Montblanc. Si bé la mesura era un toc d’atenció al privilegi i estatus que tenia la vila encara fou més el toc en unes classes benestant i una població que pocs anys abans havia destinat grans sumes de diners per la construcció del nou jutjat i la nova presó (unes 120.000 pessetes). Les mateixes classes – les benestants – que animaren a la població a manifestar-se en contra de la mesura, arribant a ocupar l’Ajuntament i reclamant-ne la dimissió, a la que accedeix l’alcalde del moment Ramon Riba. Però immediatament la protesta pren un altre caire i els crits són de: Fora pagos que ens introdueix l’altre causa del moviment: la crisi agrària. Les vinyes arruïnades per la fil·loxera i l’impost de consum que implicava taxes sobre el vi enarboren a la població a la revolta. Una revolta que sembla ser generada per aquestes classes benestants que en un primer moment la condueixen a favor dels seus interessos en el tema referent a la supressió del jutjat però que en veure que pren dimensió pròpia, amb la crida a la insubmissió fiscal, l’abandonen sense entrar-hi en cap altre moment. Val a dir, però, que l’episodi del 30 d’agost acabà sense la necessitat d’intervenció de les forces de seguretat per bé que si que van ser reforçats els efectius de la Guàrdia Civil dels que disposava la caserna montblanquina.

Amb aquests ànims més o menys crispats s’arribarà al 12 de setembre en que s’anuncià l’arribada del recaptador d’impostos amb el pertinent pregó. Un acte que ràpidament fou burlat per Baldomer Jofre, un sabater de la vila que junt amb diversos joves i una gralla recorregué els carrers tot animant a no pagar els impostos i – segons El Pabellón Liberal – a l’agressió a la vida del propi recaptador.

Serà la tarda del dimecres 13 en que s’enredarà la troca. Per tal de no exaltar més els ànims es decideix fer de nou el pregó oficial recordant el pagament de les rendes a la tarda i no a la nit com era costum. Així doncs al volt de les vuit del vespre es van formant diversos grupets a la Plaça Major comentant-ne la jugada. Aleshores, de nou el sabater Jofre, arenga als montblanquins i convenç per anar a atacar al recaptador, hostatjat a la fonda de l’Estació; serà quan s’escoltaran els trets vora els Quatre Cantons que produiran la desfeta de la massa i les tràgiques pèrdues humanes. Algunes publicacions ho deixen aquí, d’altres parlen d’un segon creuament de foc, no ho sabem. Però el cert és que d’immediat perderen la vida 2 montblanquins de 26 i 27 anys de forma acarnissada posat que un va ser rematat a baionetades i l’altre disparat a escassos centímetres com bé el rastre de pólvora en la seva roba ho testifica. Més tard morí Nativitat Jofre, de cinc mesos d’edat i filla de Baldomer, el presumpte instigador. I encara posteriorment ho feren un veí de Solivella i un altre de Vimbodí.

Il·lustració de "La Campana de Gràcia". La Campanya de Gràcia, Barcelona: Any XXI, núm 1270. 23 de setembre de 1893.

Il·lustració de “La Campana de Gràcia”. La Campanya de Gràcia, Barcelona: Any XXI, núm 1270. 23 de setembre de 1893.

Això comportà el desplaçament a la vila de 54 Guàrdies Civils, 113 membre d’infanteria i 70 cavalls per tal de restablir l’ordre, així com el dictat de presó per a dos montblanquins que fugiren del poble. Val a dir però que les acusacions de la Guàrdia Civil de provocacions per part dels montblanquins es poden determinar com a falses pel que fa a l’agressió física posat que cap dels agents resultà minimament ferit i a cap dels montblanquins registrats se li trobà cap mena d’arma.

Aquests fets provocaren onades de lletra i articles en més d’una dotzena de publicacions diferents i en la majoria d’elles es tendeix a associar els fets d’agost i els de setembre mentre que Andreu Mayayo a La Conca de Barberà 1890 – 1939… (Montblanc: CECB, 1986) tendeix a separar-los veient que els primers són impulsats per una burgesia rural que acaba desembocant en una revolta popular i el segons atribuïts a la crisi generalitzada i no tant pel carisma de Baldomer Jofre com apunten molts dels mitjans de l’època.

En definitiva, la nit del 13 de setembre de 1893 suposa una de les més malastrugues de la història de la Vila i allò que començà amb aquella graciosa cercavila al so de la gralla acabà amb el silenci que es visqué en els concorreguts funerals de les víctimes. Contrastos que resumeix La Campana de Gràcia fent referència als fets de Montblanc tot sentenciant: “de las riallas ne venen les plorallas.”

fitxaautorAlex

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s