Gabriel Serra / Hª Contemporània

Quan les pedres ens enganyen

Els historiadors acostumem a donar el màxim grau de fiabilitat a les inscripcions fetes a la pedra. Seguint aquesta màxima, datem els edificis (i en general les construccions) sobretot a partir de les dates de les llindes o similars.
Però hem d’anar amb molt de compte. Hem de tenir amb la pedra la mateixa precaució (o fins i tot potser més) de la que tenim amb el paper o amb qualsevol altra suport documental.

Un exemple. Tots els llibres i guies turístiques de Montblanc daten la construcció de la monumental Font Major de la capital de la Conca a principis del segle XIX. Es basen (ens basem) en l’enorme escut que corona la font en el qual hi ha gravada una inscripció amb l’any 1804. Pocs són els historiadors que s’han pogut resistir a l’atracció que exerceixen aquests números gravats a la pedra. I ja no diguem els convilatans o visitants que passen per l’indret. Data de construcció: 1804. I perquè aquest any ha de ser forçosament el de la seva construcció?

Detall de la font amb la data 1804 gravada. Foto: Històries de la Conca

Detall de la font amb la data 1804 gravada. Foto: Històries de la Conca

Només Josep M. Porta, director de l’Arxiu Comarcal de Montblanc, per l’estreta relació que l’uneix amb el món dels documents,s’ha resistit a l’encant sibil·lí. En els seus treballs ha intentat fer compatible aquesta data amb els indicis documentals que apuntaven una altra cronologia per a la font. Tot i així, Porta també, finalment, cau en el parany de la pedra.
La construcció de la Font Major, i de la xarxa que li feia arribar l’aigua des de la llunyana font de la Pasquala, va ser adjudicada per la Reial Audiència l’any 1728 i, pels vols del 1730, ja estava en ple funcionament. Ho diu el paper. De forma molt menys rotunda que la pedra. Perquè el paper acostuma a ser més ambigu, amb menys caràcter, amb matisos; de vegades fins i tot contradictori.
Conclusió: hem d’evitar la rotunditat de la pedra. Fins i tot arribar a qüestionar-la. Cercar la complicitat del paper. Malgrat la tasca ingrata que això pot representar.

Deixo per al final respondre la qüestió de la famosa data gravada en l’escut de la font Major. La resposta és la més habitual i estesa en el món de la recerca històrica: ni idea! Segurament respon a una reforma realitzada aquells anys a la xarxa d’abastament i que trobareu documentada, a la pedra, si aneu fins a la Pasquala, en una preciosa làpida commemorativa de 1804. Però atenció! perquè la pedra potser ens torna a enganyar! Però aquesta és tota una altra història, que potser explicarem en una propera ocasió.

fitxabiel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s