Alex Rebollo / Hª Contemporània

Curiositats de Gegants

«En Montblanch á los ocho de Marzo de mil ochcientos sesenta y quatro. Reunidos los Señores anotados al margen, bajo la presidencia del Sr. Alcalde D. José M. Gassol […]»

L’encapçalament d’una acta municipal, com tantes altres que es custodien als arxius del país, podria ser simplement això: una acta municipal, però en el cas que ens ocupa és molt més, és l’inici d’una història.

El 8 de març del 1864 l’ajuntament de Montblanc recollí la proposta d’un grup de veïns de que aquest adquirís una parella de gegants i dotar així a la vila d’uns nous elements folklòrics. Sense gaires objeccions el ple municipal acceptà la proposta firmant el que seria la partida de naixement dels Gegants de Montblanc.

Tenint en compte el temps d’encàrrec a un taller barceloní i el de producció, les figures degueren estar llestes per la Festa Major de 1865, que aleshores es celebrava en honor a Sant Maties, el 24 de febrer. Costaren 1.500 pessetes, un preu molt elevat per una parella de gegants – com apunten alguns autors – i que fa pensar que els Gegants varen venir acompanyats dels 12 “nanos”. Per molt que aquests no els puguem documentar fins el 1911 any en que foren restaurats car feia 15 anys que no sortien degut al seu mal estat.

imatge100x100-3.do

Els Gegants a la plaça de braus de Tarragona l’any 1951

Amb aires senyorials i elegants ben aviat captaren l’estima dels montblanquins que es delectaven tot veient-los participar en les processons i ballar pels carrers de la vila. Tot i això, els seus moviments eren ben diferents als d’ara i fins a principis del segle XX es limitaven a fer-se mútues reverències al só d’un flabiol. Un cop arribada la nova centúria, l’acompanyament de la banda de música del consistori reemplaçà el flabiol i a la dècada dels 20 la moda estesa del pasdoble també afectà als Gegants. Diu, però, la llegenda que els moviments característics dels Gegants de Montblanc per ballar el pasdoble es deuen a que: en un dels canvis successius de l’Ajuntament, els nous polítics feren fora a tots els empleats municipals obviant – per raons desconegudes – als geganters. Aquests, per fer la jugada als regidors, es posaren a ballar sense parar davant la porta de l’Ajuntament fent que els dirigents municipals haguessin d’entrar a l’edifici per la porta del darrera. Aquella forma de ballar de ben segur que no agradà a l’alcalde i regidors del moment però entusiasmà als montblanquins que encara avui la reclamen. No obstant, no fou aquest l’únic moment en que els Gegants estigueren vinculats a la política i en els primers anys de la dècada dels 30 la laïcitat de la societat propicià la seva desaparició en els actes religiosos de la vila o fins i tot que a la Festa Major de l’any 1931 el Gegant fos privat de la corona com a símbol del republicanisme de la vila i del país. Després dels foscos temps de la Guerra Civil, tornaren a les places i tantes ganes deurien tenir d’actuar que en els primers anys dels 40 participaren en una aposta curiosa: els geganters, segurs de les seves aptituds, desafiaren a la banda de música a veure qui podia aguantar més, ells – els geganters – fent dansar els Gegants o els músics tocant. Després de tocar quinze vegades seguides el mateix pasdoble i veient que els Gegants no desistien la banda es donà per vençuda.

Però no solament els habitants de la Vila Ducal gaudien dels Gegants, altres poblacions requeriren la seva presència en les festes i, en la mesura del possible, els Gegants hi respongueren. Daten com exemples la participació l’any 1904 en les festes del VI centenari de la mort de Sant Pere Armengol de La Guàrdia dels Prats, la celebració del centenari dels Gegants de Tarragona l’any 1951 o la coronació canònica de la Mare de Déu del Tallat el 1954. No obstant, les complicades condicions del transport i la preservació de les figures comportaren que l’octubre del 1984 el ple de l’Ajuntament decidís que totes les sortides haurien d’estar aprovades per la Comissió municipal permanent. I alhora s’impulsà la creació l’any 1992 d’unes rèpliques: els Gegants Nous.

La vida dels Gegants i els “Nanos” de Montblanc és apassionant a la part que curiosa. Tot i això, 150 anys són molts anys per explicar en aquestes línies. Si ho volen poden llegir l’article “Els Gegants i Nans de Montblanc” dels germans Ismael i Josep Maria Porta Balanyà, publicat a La Casa de la Vila, butlletí municipal de Montblanc, setembre de 1992, n. 3. On s’hi detalla de forma fantàstica la vida d’aquests montblanquins il·lustres.

imatge100x100-22.do

Els quatre Gegants i els Nanos l’any 1992

Perquè 150 anys són molts anys d’aventures, de balls, actuacions i fins i tot alguna que d’altra caiguda. Però sobretot són anys de veure Montblanc des de les alçades a través dels seus ulls fets – originàriament – de porcellana.

Per molts anys!

fitxaautorAlex

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s