Hª Contemporània / Rosa M Canela

La processó de l’encontre de Sarral

Són les 9h del matí, com cada Diumenge de Pasqua, a la plaça del Pedreny de Sarral s’hi troben dues imatges: una mare endolada i trista a qui han mort el fill després d’una llarga i dolorosa passió, i un fill triomfador que ha vençut la mort. Han anat “a l’encontre”, i mare i fill s’han trobat. Allí aturades, les imatges es miren, els separen pocs metres, algú pensa que haurien d’estar més a prop per poder-se abraçar. Una escenificació senzilla i plena de simbolisme, que esdevé expressió de l’alegria pasqual.
Abans han sortit de l’església, primer la Mare de Déu acompanyada per les dones, i després el Crist Ressuscitat portat pels homes. Les dues processons s’han fet en silenci i per separat, per trobar-se tots junts a la plaça porxada.Homes i dones, autoritats i el rector, canten i celebren el moment. Entre cants, un grup de dones treu el mantell negre a la Verge per deixar-la amb el de color blau que porta sota. En el procedir hi ha una càrrega simbòlica i emotiva molt important, canviant el color, s’allibera el dol, la foscor i arriba la joia de la Resurrecció.

P1040120-1

Foto: Rosa M Canela

El cant té molta importància en tot l’encontre, i en especial en el moment del canvi de mantell. Aquests són alguns dels versos que es canten, alternant veus masculines i femenines.

Verge i Mare del Senyor,
on aneu a trenc d’albada,
tota trista i endolada,
tan colpida de dolor?

Cerco el Fill, el meu amor.
Vaig a l’hort que hi ha al Calvari.
Qui em des ales per anar-hi!
Si el puc veure, quin honor!

 Doncs jo sóc el missatger
que del cel us envia:
vestiu-vos de galania,
deixeu dols, canteu a pler.

Pugeu, Reina Sobirana,
vora el fill, al setial.
Tot el cel se us esbatana,
fruïu ja del Goig Pasqual.”

Després, les imatges i els fidels tornen junts a l’església, per participar de la missa de Pasqua.
Sarral, amb aquesta celebració, continua mantenint viva una tradició antiga, de la que es desconeix el seu origen. Anys enrere s’havia fet més d’hora al matí, però el punt de trobada i el recorregut de les processons s’ha mantingut. La separació d’homes i dones recorda la distribució en els funerals d’algun poble de la zona, homes i dones separats en els bancs, en el dol i en l’acompanyament del difunt al cementiri.

Actualment, la Processó de l’Encontre es fa en pocs municipis catalans, a la Palma d’Ebre, Ulldecona, Riba-roja d’Ebre, Flix (on apareix també la figura de la samaritana), Cabacés, l’Hospitalet de Llobregat, Blanes i en algun altre. Al Molar la van voler recuperar però no va tenir continuïtat. A Ascó, se la coneix com la Processó de l’Angelet, per ser un infant qui treu el vel de la Mare de Déu. A Calella i a Olot no s’escenifica però s’efectua el cant de l’àngel. Es celebra, també, en nombroses poblacions del territori espanyol.

En totes es segueix un ritual molt semblant: dues processons que surten de l’església, una amb les dones acompanyant la Mare de Déu i una altra els homes acompanyant la imatge del Ressuscitat, seguint itineraris diferents per trobar-se en un mateix punt, on es canta i es fa el canvi de vel de la Mare de Déu (passant del negre al blanc o al blau). En alguns llocs s’inclinen els dos tabernacles fent com si les imatges es saludessin, i en d’altres les imatges fan botets com a expressió d’alegria o com si ballessin (els portadors les fan pujar i baixar rítmicament). Hi ha variacions en la posada en escena, en qui treu el vel, en el tipus d’imatge, en els personatges que hi prenen part, en els elements que acompanyen el moment culminant de l’encontre: alguna dansa, vols de coloms, traca final, enlairada de globus, etc.

Per Setmana Santa i Pasqua, trobem moltes més manifestacions de dolor i penitència, que de celebració de la joia de la Resurrecció. Pot sobtar que sigui així, i més quan la Pasqua és la festa més important del calendari litúrgic (considerada la festa entre les festes), però és el Divendres Sant el dia més farcit d’actes i processons arreu del territori, dia en que també es fa l’Encontre Dolorós entre les imatges de la Mare de Déu (la Dolorosa) i la de Jesús.

Totes aquestes manifestacions de religiositat popular són un patrimoni molt valuós de la nostra tradició festiva. Sarral, amb la Processó de l’Encontre, segueix donant vida a una celebració ben especial, en la qual la senzillesa, la solemnitat i l’emotivitat en són els trets principals. 

fitxacanela

One thought on “La processó de l’encontre de Sarral

  1. Retroenllaç: La Samaritana de Flix | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s