Alex Rebollo / Opinió

Quanta fuit, quanta fuit!

D’ençà que el passat mes de maig s’inaugurés el nou Centre Cultural Anselm Turmeda de Montblanc diversos dubtes han assetjat a molts dels veïns de la Vila Ducal. Una d’aquestes incògnites és l’ús que s’hi ha de fer d’aquest espai, però com que no em pertoca a mi esclarir-la – tampoc sabria què dir – miraré de posar llum en un altre interrogant: la inscripció que hi ha impresa sobre l’entrada principal.

Amb una tipografia romana antiga i en un color horrorós (des del meu punt de vista), en contrast amb el gris del formigó de la paret, versa:

«VILA MONTIS ALBI, QUANTA FUIT, IPSA MONUMENTA DOCENT
DCCCL ANNI A VILLA CONDITA».

Tot i que el meu llatí és bastant paupèrrim podria traduir-ho com: «Vila de Montblanc, que gran vas ser, els teus monuments ho ensenyen. 850 anys de la fundació de la vila».

DSC_1382

I doncs, d’on i per què surten aquests mots? Es tracta de lainvenció d’algun lletraferit, estudiós o historiador montblanquí? Potser va ser el propi Turmeda qui va qualificar d’aquesta forma la capital de la Conca de Barberà? La resposta és negativa. Seria més aviat un plagi montblanquinitzat de l’original: «Roma quanta fuit ipsa ruina docent».

L’expressió aparegué per primera vegada l’any 1510 en l’obra Opusculum de mirabilibus novae urbis Romae del florentí Francesco Albertini, com a guia dels vestigis de l’antiga capital de l’imperi romà.
Encara en ple Renaixement i amb el gust per les civilitzacions clàssiques del Mediterrani (amb especial predilecció per Roma) l’arquitecte bolonyès Sebastiano Serlio va incloure la cita en diversos dels seus gravats com en la portada d’un dels seus llibres d’arquitectura publicat l’any 1537.

Portada del llibre de Serlio amb la inscripció. Biblioteca Nacional de França.

Tanmateix, en la mateixa època el pintor holandès Maerten van Heemskerck plasmà les referències a la grandesa de la Roma antiga en alguns dels seus gravats de ruïnes romanes.

Gravat de Maerten van Heemskerck del Septizodium amb la inscripció dalt a la dreta.

Gravat de Maerten van Heemskerck del Septizodium amb la inscripció dalt a l’esquerra.

I si a aquestes alçades, hom podria lloar l’originalitat d’agafar una cita com aquesta i transformar-la “a la montblanquina” val a dir-li que no som els primers. Ben a prop de casa i amb seixanta-dos anys de diferència de l’origen de la frase, el tarragoní Lluís Pons d’Icart publicà l’any 1572 un sonet dins de la seva obra Libro de las grandezas y cosas memorables de la metropolitana insigne y famosa ciudad de Tarragona on recull l’esperit d’Albertini equiparant Roma i Tarragona tot dient: «Remite su scriuir a la ruyna, / Quen parte quanta fuiste bien declara, / dexandote memoria de divina.»

Espero doncs que a partir d’ara els quedi resolt el dubte sobre la cita als qui no l’entenien i alhora confio en què algú altre em respongui a mi sobre el pragmatisme de l’edifici.

fitxaautorAlex

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s