Alex Rebollo / Opinió

Qüentus de patrimoni: Quanta fuit? Uns lavabos!

A la Plaça Major, i tot desafiant el rigorós fred, un grup de dones, senalló en mà, xerren entre gesticulacions i la recança impresa en els rictus.

El meu vessant de científic social (equiparable a dir xafarder però amb major volada) m’impulsa a qüestionar-me quin serà el dubte, notícia, pregó o arenga que els hi produeix tal consternació.

M’autoplantejo hipòtesis però les descarto al moment, unes per impossibles, altres per poc probables. De ben segur, que el més fàcil seria acostar-s’hi i preguntar-los. Tranquil·lament. Sense embuts. I donant l’opció de negar-se a respondre. Només faltaria! No obstant això, quan decideixo fer el pas, em duen el tallat que havia demanat a l’inici de la història. És aleshores quan l’aroma del cafè em traspua la resposta: tot just fa un mes que el Centre Cultural Anselm Turmeda resta tancat i barrat! Fins ara, l’espai mantenia l’activitat diària – excepte un dia a la setmana. Tancat per descans setmanal – gràcies al bar-restaurant que s’hi havia instal·lat. Tot i això, a principis del 2015 el restaurador que ostentava la seva gestió va decidir revocar la concessió que tenia amb l’Ajuntament tot tornant les claus. L’apertura, cada matí, de la porta del bar permetia l’accés a un dels serveis primordials i que l’establiment compartia amb la resta de l’edifici: els lavabos.

A cada glop de cafè que faig, em convenço – de mentre segueixo mirant les senyores que xerren – de què l’objecte de la seva discussió és el fet que el Centre Cultural Anselm Turmeda faci un mes que està tancat.

És més, me n’adono que les senyores no deuen ser les úniques montblanquines que senten aquesta pena i en parlen i en reivindiquen una solució. De ben segur que a la porta del complex de formigó hi ha tot de montblanquins que en demanen la reobertura. Acabo el tallat. El pago. I emprenc carrer Major amunt (durant l’edat mitjana del tram que va des de Sant Miquel a Sant Francesc se’n deia carrer de Framenors) per sumar-me. Arribo. La plaça és isolada, ni una sola ànima s’hi veu. L’únic moviment és el cadenciós ondular de l’estelada – mida XXL – esfilagarsada. M’acosto. Efectivament, l’indret està tancat i ben tancat. Les vidrieres del bar estan tapades amb estovalles de paper de color blanc (aquelles tan típiques per fer calçotades). Faig el tomb, passo pel costat del parc infantil de l’artista hongarès Boldizsár Kö. Algú n’ha escapçat algunes figures i altres, com nafrades, mostren la fusta de la qual estan elaborades. M’inclino sobre una de les finestres. Penso que com a mínim de la meva visita en podré treure haver vist els gegants, nans i resta de bèsties. En fer-me valer de les mans per veure millor l’interior descobreixo que el seguici està exposat de cara al claustre. Només els hi puc veure els culs. Té un cul bastant gros el gegant, penso.

M’assec en un dels bancs de la plaça i em remiro l’edifici. Recordo. Va ser venut com el gran centre d’exposicions de Montblanc, però en nou mesos només s’hi ha fet una mostra: la que girava entorn de Francesc de Castellví. A l’estiu, però, sí que es van fer moltes activitats: concerts, teatre… Bé, abans també es feien en altres espais de la vila. Però per les fires de tardor ha anat fantàsticament bé. Ah i també s’hi han fet altres actes, com la presentació de llibres en un espai sense cadires ni calefacció. Tota una performance.

Foto: Montblanc Medieval

Foto: Montblanc Medieval

No pot ser. A algú li ha de suposar un greuge que aquest espai resti com està. M’aixeco del banc. Potser a l’Oficina de Turisme en puc treure l’entrellat. Els hi comento. I sí, a ells els és un problema que el Centre Cultural Anselm Turmeda faci un mes que està clausurat (disculpin l’acudit fàcil de dir que un claustre està clausurat). Fins ara, a ell, en derivaven els turistes necessitats d’un lavabo. Després d’hores de cotxe o autobús per arribar a Montblanc, la demanda era extensament recurrent dins de les parets de l’Oficina. Agraeixo la informació. Torno a la plaça.

De nou em torno a mirar el megàlit de color gris adjacent a la nau gòtica. Reflexiono altra volta. De tot el que ofereix el Centre Cultural només enyorem els lavabos. 1,2 milions d’euros per construir uns lavabos! Bé 1,2, amb moviments amunt i avall de pressupostos, tampoc ho sabrem mai el que ha acabat costant el complex.

Llegeixo la inscripció – en llatí – que hi ha sobre la porta d’entrada. Montis Albi, quanta fuit… (Montblanc, allò que vas ser…) Quanta fuit? Uns lavabos!

Per cert, les senyores de la Plaça feien tertúlia sobre la Riera. Es veu que a la Lídia i l’Omar no els va bé la relació. I això els hi sap greu.

fitxaautorAlex

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s