Alex Rebollo / Hª Medieval / Setmana Medieval

Rere les passes de Sant Jordi a Montblanc

La Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi és una de les dates ben senyalades dins el calendari festiu montblanquí.

Les arrels d’aquesta celebració – encara que indirectament – es troben en la relació de la vila de Montblanc i la figura de Sant Jordi. Sembla ser que el sant cavaller fou, un sant d’especial veneració a Montblanc. Si més no, així ho testimonien cronistes locals, fins i tot parlant d’un vot de poble realitzat en gratitud per la resposta del sant a les arengues montblanquines en alguna mala passada. Les mateixes fonts parlen d’altres nexes com el benifet fundat per Maria Oliver l’any 1364 a l’església de Santa Maria dedicat a Santa Elisabet i Sant Jordi. En la mateixa línia, el 1372, Bernat Berga i la seva muller institueixen un altre benefici en favor de Sant Jordi però en aquest cas a la capella de Sant Marçal.

DSCF3104

Creu de terme, escales de Santa Maria de Montblanc. Joaquim Camps Giralt, 2013. Font: A.Rebollo

Tanmateix, l’efigie del cavaller Jordi era present en la creu de terme de caire barroc de les Roquetes on es podia admirar junt amb d’altres sants, l’escut del municipi i la data 1610. D’igual forma que succeïa amb la creu gòtica de l’escala de l’església de Santa Maria, atribuïda a l’escultor Pere Joan i on en la seva llanterna destacava per la seva posició i mesura la figura de Sant Jordi, a cavall, matant el drac. Un altre vestigi palpable de la presència del patró de Catalunya a Montblanc és la pintura a l’oli sobre tela que el representa i col·locada en el cos superior de l’orgue de l’església de Santa Maria. Sense autoria designada, la imatge forma part del conjunt decoratiu de l’instrument barroc construït entre 1705 i 1752 estant emplaçada just a sota de l’escut de la vila que corona l’orgue.

Però és el portal de Sant Jordi l’element més emblemàtic que relaciona la capital de la Conca amb el sant. La construcció del recinte emmurallat iniciada l’any 1366 comportà la creació de quatre portals d’entrada, un dels quals advocat amb el nom del sant llegendari.

Del vot de poble montblanquí vers Sant Jordi no en sabem res més enllà de la nota que reprodueix un setmanari de principis del segle XX però que atribueix al final del XVII. En ella es descriu com es realitzava cada diada del sant una processó que recorria els carrers de la vila i a la que assistien la bandera del municipi i els tabernacles dels altres sants a qui Montblanc feu vot de poble: Sant Roc, Sant Sebastià i Sant Cristòfol. Aquesta situació es mantindrà fins el l’any 1687 en que es feu una nova promesa popular que canvià els costums montblanquins. La intercessió de Sant Macià (o Sant Maties) en l’episodi de la plaga de llagostes d’aquell any el feu valedor del patronatge de Montblanc. No obstant el culte a Sant Jordi seguirà present a la vila i justament en la capella de l’església de Santa Maria on es col·locarà l’altar barroc del nou patró també s’hi emplaçarà, en la fornícula de la dreta de Sant Macià, una talla eqüestre de Sant Jordi venerada cada 23 d’abril i cremada – malauradament – el juliol de 1936.

Ensems, i en un context molt més ampli, altres fets ajudaren a reforçar aquesta relació entre la llegenda de Sant Jordi, la Princesa i el Drac i la vila de Montblanc. En una Catalunya immersa en el moviment cultural i polític de la Renaixença, el gust per la història medieval – en tant que època de màxima esplendor – i la mitologia catalana destacaven. En aquest marc, l’any 1877 sota el pseudònim d’Anna de Valldaura, l’escriptora, folklorista i poetessa barcelonina Joaquima Santamaria i Ventura publicava el seu llibre Tradicions religioses de Catalunya. En ell, per primera vegada, es situava la llegenda de Sant Jordi, la Princesa i el Drac a Catalunya. Però val a dir que Santamaria no especificava l’indret concret de la geografia catalana on succeí la rondalla.

De ben segur, aquesta fou la base que recollí més tard l’etnòleg i folklorista Joan Amades i Gelats per l’elaboració del seu Costumari Català durant la dècada dels anys 50 del segle XX. Amades però, va anar un pas més enllà que Anna de Valldaura i en el tercer volum de l’obra parla de la vila de Montblanc i més concretament del portal de Sant Jordi com l’escenari de la llegenda del patró de Catalunya.

Per a més informació veure l’estudi introductori del treball: Rabinat i Alamanda, una història. Escenes d’un matrimoni a la XVIII Setmana Medieval de Montblanc. 

fitxaautorAlex

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s