Fa mesos que assistim a plens d’ajuntaments i diputacions del país destinats a revocar deshonrosos títols de factura franquista. Distincions atorgades en aquesta etapa fosca de la nostra història recent de les que destaca per sobre de tot la de nomenar Alcalde Honorari i Perpetu a l’aleshores cap de l’estat espanyol Francisco Franco. Uns nomenaments fets a instància del poder feixista l’any 1964 en el marc de la celebració dels «25 años de Paz». A Montblanc, el 31 de març del 64, l’Ajuntament dirigit per Josep Gomis acomplia a l’ordre1, fent que a la Vila Ducal hi hagués 2 alcaldes (per bé que un només de forma honorària). El que potser no sabien els montblanquins del moment, era que ja hi havia hagut una iniciativa similar anys abans i que per tant, Montblanc tenia aleshores 3 alcaldes (dos d’ells honorífics).
Val a dir, que l’any 2001, el Consistori montblanquí rellevà a Franco del títol de batlle, i encara aquest 2016 ha prosseguit – gràcies a la participació ciutadana – en la neteja de condecorats poc honrosos per al nom de la Vila.
Però tornant al tema que ens ocupa, qui és l’altre alcalde de Montblanc? I quina és la seva història? Per explicar-la ens hem de remuntar a una altra etapa dictatorial del nostre país, la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923 – 1930), tolerada i sostinguda per la monarquia borbònica encapçalada per Alfons XIII.
En ple règim, l’any 1925 arribà a Montblanc una invitació perquè el Consistori participés en un acte d’homenatge als reis que havia organitzat l’Ajuntament de Madrid. Es pretenia que tots els ajuntaments i diputacions del país desplacessin representants a la capital del regne i rendissin honors als monarques.
D’aquesta forma, el 15 de gener de 1925 la Comissió Municipal Permanent de Montblanc rebé la invitació i convocà ple extraordinari per decidir la concurrència, o no, de la Vila Ducal.2 Tres dies més tard, el 18 de gener, per unanimitat s’acordà que l’alcalde accidental del moment Josep Garriga Pons, el regidor Antoni Amorós Sugrañes i el secretari Jaume Foraster assisteixin a l’esdeveniment amb els corresponents distintius. Així mateix, també es decideix que els acompanyi el macer o porrer Josep Alsina amb una de les maces de l’Ajuntament, corrent totes les despeses a càrrec del pressupost municipal.3
Sembla ser, però, que no volgueren presentar-se a Madrid amb les mans buides i per tant, en la mateixa sessió plenària i: «haciéndose a mayor ahondamiento interprete del momento actual en que España patentiza su fe Monárquica (…)»4 es decideix nomenar Alcalde Honorari i President de l’Ajuntament al Príncep d’Astúries i hereu de la Corona Alfons de Borbó i Battenberg. La decisió es pren – diu l’acta – en base a què la història ha lligat tradicionalment els títols de Príncep d’Astúries i Duc de Montblanc, però també: «para dar prueba de adhesión a la Monarquia Española y de lealtad, respeto y estimación a la Real Familia (…)»5
Fotografia d’estudi d’Alfons de Borbó Battenberg. Font: Flikr The Lost Gallery
Finalment s’encarrega elaborar un artístic pergamí amb el nomenament com Alcalde del príncep i mirar d’entregar-lo si es dóna l’ocasió, durant l’estada a Madrid.
Desconeixem si el pergamí arribà a mans del príncep Alfons, per bé que sí que sabem que el batlle montblanquí tingué la sort de ser escollit en sorteig per assistir al banquet a Palau amb els monarques.6 Però amb independència del coneixement o no, l’acord estava pres i repassant les actes dels plens fins als nostres dies no hi hem trobat cap revocació del càrrec. Suposant, doncs, que encara avui Montblanc té dos alcaldes.
El Príncep que no va ser rei per amor
Alfons de Borbó i Battenberg (1907 – 1938) fou el primogènit d’Alfons XIII i Victòria Eugènia de Battenberg i per tant nomenat Príncep d’Astúries com a hereu de la corona. A aquest títol hi renuncià – conjuntament amb la seva condició de membre de la casa reial – el juny de 1933, per poder-se casar amb Edelmira Sampedro, una dona cubana que no pertanyia a cap casa reial i per tant amb qui no li estava permès casar-s’hi. Resident a l’Havana, l’any 1937 es divorcià i es tornà a mullerar amb una altra cubana amb la qui només hi està un any. Divorciat per segon cop, incapacitat per tenir fills i malalt d’hemofília, l’any 1938 a Miami (Estats Units) patí un accident de cotxe que, sumat a la seva malaltia, li causà la mort.7 Fou aquest el final de l’Alcalde Honorari de Montblanc des del 1925 i el príncep que renuncià a ser rei per amor.
Alfons i Edelmira el deia del seu casament. Font: Revista Life.
Notes:
1ACCB. Fons Municipal de Montblanc (FMM). Nombramiento de alcalde Honorario y Perpetuo de la Villa a Excmo. Sr. Dn. Francisco Franco. Caudillo de España. Reg 34.5/1.
2ACCB. FMM. Actes de la Comissió Municipal Permanent. Reg. 1925.1, f. 96v.
3Aires de la Conca, (Montblanc), 26 de gener de 1925, p.11.
4ACCB. FMM. Actes del ple. Reg. 1925.5, f. 46.
5Ídem.
6Aires de la Conca, (Montblanc), 26 de gener de 1925, p.12.
7(19 d’octubre de 2001). El hijo primogénito de Alfonso XIII, Alfonso de Borbón y Battemberg, se casó con una modelo cubana. Hola.com. Recuperat de: http://www.hola.com/casasreales/2001/10/19/sabia/.
Històries de la Conca 